Tancament de l'assignatura Noves Tecnologies

L’assignatura de Noves Tecnologies m’ha anat molt bé per aprendre coses noves que abans no sabia, i per reforçar algunes que no tenia molt clares.

He pogut aprendre que les TIC són molt importants també en l’àmbit educatiu, i que es poden aplicar de moltes maneres diferents: per exemple hi ha videojocs educatius, es poden trobar pàgines web educatives o videos educatius, entre d’altres.

Ja sabia com funcionaven el Power Point o l’elaboració de videos amb el Windows Movie Maker, però el que m’ha estat més complicat és elaborar la pàgina web. Tot i que ho varem aconseguir, es bastant senzilla, encara que per mi ha estat tot un assoliment.
He fet un Bloc per primera vegada, i crec que és una bona tècnica per la classe de noves tecnologies, ja que d’aquesta manera tothom pot veure els treballs dels altres, les reflexions que fan, etc. i es poden compartir opinions.

A més, ara se quins són els direfents tipus de noves tecnologies, i he après que per exemple una moneda o unes ulleres també ho són de noves tecnologies.

.

Crec que és una assignatura molt necessaria per tots aquells que estudien educació social, però també crec que ho es per a tothom, ja que les TIC estan molt presents en molts aspectes de la nostra vida i cada vegada ho estaran més gràcies a les innovacions tecnològiques.

ACULL A UN INFANT

Penjo el nostre video sobre l'acolliment d'un infant

Els Videojocs Educatius

L’altre dia vam fer una classe que tractava el tema dels videojocs, en la que la professora ens va mostrar alguns que eren educatius i que estaven penjats a internet. Vam poder comprovar que n’hi ha molts.

Hi ha tant jocs educatius com no educatius per a totes les edats, i després d’haver fet la classe d’avui penso que un adult sempre hauria d’acompanyar a un nen/a petit quan hi estigui jugant, sobretot si són jocs d’internet.

He trobat una pàgina web en la que s’hi poden trobar un munt d’eines educatives com jocs, aprèn a dibuixar, manualitats, contes, fitxes educatives, aprèn a dibuixar el números, les lletres i comprensió oral i escrita. A més a més hi ha un joc en el que simules que ets un detectiu que ha de descobrir on s’amaguen un seguit de personatges. S’han d’anar passant uns nivells, i cada nivell dóna un diploma amb la puntuació que s’hagi aconseguit. Són missions que has de superar. A part, a l’apartat de “jocs” se n’hi poden trobar de tot tipus, com per exemple de música, de memòria, de llenguatge, de matemàtiques, d’habilitat, creativitat i d’observació. Penso que estan molt bé per als nens/es, ja que sobretot són jocs educatius que poden reforçar molt aspectes de l’escola.

La veritat és que no sabia que existien aquests tipus de jocs, i crec que per a nosaltres, com a futurs educadors socials ens poden ajudar molt, ja que esdevenen una eina més.

Si voleu veure la pàgina web clickeu aquí

L'educador/a a la societat de la informació

Com a futurs educadors socials, crec que ens fan molta falta les noves tecnologies, sobretot perquè el futur està molt enfocat a elles. Cada vegada s’utilitzen per fer més coses, i si no ens volem quedar enrere ens haurem d’anar formant dia rere dia.

En el cas del nostre treball com a educadors socials, després de fer els primers blocs de l’assignatura, penso que ens poden servir per obrir un camí a moltes altres maneres de fer i de pensar. Ens donen noves eines a les que abans era impensable poder-hi accedir, com per exemple la informació, la rapidesa i la facilitat. Tot això ens ajuda a ampliar el ventall de maneres d’actuar amb els subjectes de l’educació social.

En quant als subjectes, sí que és veritat que es diu que les TIC poden arribar a ser exclusives, ja que no tots hi poden tenir el mateix accés, però cada vegada hi ha més ajudes i avenços a la societat que crec que faran que vagin sent accessibles per a tothom. De tota manera crec que el problema principal està en el fet de saber fer-les servir o no. Per aquells que ja han nascut amb les noves tecnologies no els és gens difícil, ja que van aprenent a mesura que van creixent, però per a moltes persones que ja havien nascut, se’ls està fent difícil adaptar-s’hi. Però, no tenen altre remei que fer-ho; per molt que no ho vulguin o diguin que no els fa falta, tard o d’hora se n’adonaran que estaven equivocats. És per això que entre tots hem de fer que totes aquestes persones es vagin adaptant poc a poc per tal de que ells/es en puguin gaudir com tothom.

Penjo un video del youtube que explica com hem arribat a aquesta societat de la informació:

Presentació Guillermo Bautista

Aquí està la presentació que va fer Guillermo Bautista

La meva presentacio

Aquesta és la presentació en Power Point del treball del nostre grup



Si voleu veure les presentacions dels altres companys clickeu aquí

Tecnoautobiografia

Avui en dia, les noves tecnologies resulten gairebé imprescindibles per a viure i han esdevingut una gran revolució.
Recordo que quan no existien els mòbils i no es podia localitzar a la gent fos on fos no era un gran problema, però avui en dia si ens surt la bústia de veu o “apagat o fora de cobertura” ja ens preocupem o ens enfadem. I realment, els mòbils s’han convertit en indispensables per a nosaltres.

La meva historia amb les noves tecnologies no és res de l’altre món. Recordo que el meu primer contacte amb un ordinador va ser a l’escola de primària, on teníem informàtica. La veritat és que no recordo ben bé el que fèiem, però sé que treballàvem amb uns ordinadors que tenien la pantalla negre i les lletres verdes, i de vegades ens deixaven jugar a algun joc. El meu següent contacte va ser la Super Nintendo i després la Game Boy, però d’aquelles grosses que gairebé no es veia res a la pantalla. Després van aparèixer a la meva vida el walkman i el radiocasset.
Aleshores va arribar el gran avenç a casa meva; de sobte un dia vaig arribar a casa, i em vaig trobar un ordinador! Em vaig posar molt contenta, encara que l’única cosa que feia era escriure al Word i jugar al buscamines, ni tan sols tenia Internet.
Però tot i que jo no me n’adonava perquè era petita, tot anava avançant molt ràpid: Em van regalar un disc-man, vaig descobrir com gravar cd’s amb l’ordinador i vaig començar a demanar un mòbil als meus pares. Recordo els que tenien ells, aquells “totxos” que pesaven una barbaritat i a mi em semblaven increibles. Me’l van regalar quan tenia 13 anys, perquè van pensar que d’aquesta manera sempre em podrien tenir controlada.
I al final em van comprar un ordinador millor i em van posar Internet. És aleshores quan vaig descobrir el Messenger, que em va tenir uns quants anys bastant addicta.

I la veritat és que em poso a pensar, i tampoc han passat tants anys des que vaig tenir un primer contacte amb les noves tecnologies, i s’ha de veure com han evolucionat. Cada vegada tot evoluciona més i més ràpid, els ordinadors queden antiquats d’un any per l’altre, els mòbils cada vegada són més petits i fan més coses, tenim càmeres fotogràfiques amb les que podem veure la fotografia un segon després d’haver-la fet... i tot això cada vegada anirà a més. Crec que tenim molta sort, ja que ens podem comunicar en uns segons amb una persona que viu a l’altre punta del món, podem buscar tota mena d’informació en tan sols uns minuts, cosa que abans era impensable, ja que només s’utilitzaven els llibres, i fins i tot podem escoltar cançons i veure pel·lícules gràcies a Internet.

Personalment considero que m’he adaptat força bé a les noves tecnologies, però suposo que com totes les persones de la meva edat, ja que hem tingut la sort de néixer i créixer amb elles, i realment no m’imagino sense televisió, mòbil o ordinador... Per altra banda, també es troben inconvenients en tot això, i és que d’aquesta manera moltes persones abans de sortir al carrer es queden a casa fent servir aquests aparells, i sobretot els nens i nenes que estan creixent en aquesta revolució, ja que alguns d’ells cada vegada es tornen més individuals i es relacionen menys amb d’altres nens/es. Tot seguirà avançant, però si es viu el dia a dia i s’utilitzen mínimament les noves tecnologies, no crec que sigui difícil que les persones ens hi anem adaptant.