Tecnoautobiografia

Avui en dia, les noves tecnologies resulten gairebé imprescindibles per a viure i han esdevingut una gran revolució.
Recordo que quan no existien els mòbils i no es podia localitzar a la gent fos on fos no era un gran problema, però avui en dia si ens surt la bústia de veu o “apagat o fora de cobertura” ja ens preocupem o ens enfadem. I realment, els mòbils s’han convertit en indispensables per a nosaltres.

La meva historia amb les noves tecnologies no és res de l’altre món. Recordo que el meu primer contacte amb un ordinador va ser a l’escola de primària, on teníem informàtica. La veritat és que no recordo ben bé el que fèiem, però sé que treballàvem amb uns ordinadors que tenien la pantalla negre i les lletres verdes, i de vegades ens deixaven jugar a algun joc. El meu següent contacte va ser la Super Nintendo i després la Game Boy, però d’aquelles grosses que gairebé no es veia res a la pantalla. Després van aparèixer a la meva vida el walkman i el radiocasset.
Aleshores va arribar el gran avenç a casa meva; de sobte un dia vaig arribar a casa, i em vaig trobar un ordinador! Em vaig posar molt contenta, encara que l’única cosa que feia era escriure al Word i jugar al buscamines, ni tan sols tenia Internet.
Però tot i que jo no me n’adonava perquè era petita, tot anava avançant molt ràpid: Em van regalar un disc-man, vaig descobrir com gravar cd’s amb l’ordinador i vaig començar a demanar un mòbil als meus pares. Recordo els que tenien ells, aquells “totxos” que pesaven una barbaritat i a mi em semblaven increibles. Me’l van regalar quan tenia 13 anys, perquè van pensar que d’aquesta manera sempre em podrien tenir controlada.
I al final em van comprar un ordinador millor i em van posar Internet. És aleshores quan vaig descobrir el Messenger, que em va tenir uns quants anys bastant addicta.

I la veritat és que em poso a pensar, i tampoc han passat tants anys des que vaig tenir un primer contacte amb les noves tecnologies, i s’ha de veure com han evolucionat. Cada vegada tot evoluciona més i més ràpid, els ordinadors queden antiquats d’un any per l’altre, els mòbils cada vegada són més petits i fan més coses, tenim càmeres fotogràfiques amb les que podem veure la fotografia un segon després d’haver-la fet... i tot això cada vegada anirà a més. Crec que tenim molta sort, ja que ens podem comunicar en uns segons amb una persona que viu a l’altre punta del món, podem buscar tota mena d’informació en tan sols uns minuts, cosa que abans era impensable, ja que només s’utilitzaven els llibres, i fins i tot podem escoltar cançons i veure pel·lícules gràcies a Internet.

Personalment considero que m’he adaptat força bé a les noves tecnologies, però suposo que com totes les persones de la meva edat, ja que hem tingut la sort de néixer i créixer amb elles, i realment no m’imagino sense televisió, mòbil o ordinador... Per altra banda, també es troben inconvenients en tot això, i és que d’aquesta manera moltes persones abans de sortir al carrer es queden a casa fent servir aquests aparells, i sobretot els nens i nenes que estan creixent en aquesta revolució, ja que alguns d’ells cada vegada es tornen més individuals i es relacionen menys amb d’altres nens/es. Tot seguirà avançant, però si es viu el dia a dia i s’utilitzen mínimament les noves tecnologies, no crec que sigui difícil que les persones ens hi anem adaptant.